Santpedor

Situació i presentació

El municipi de Santpedor, de 16,80 km², que el 1937 canvià el seu nom pel de Graner del Bages, es troba al N de Manresa, entre la riera de Callús (W) i el riu d'Or (E). El territori, pla i a redós de la Costa de la Vila (493 m), és drenat pel riu d'Or, afluent de la dreta del Llobregat, que davalla del planell de Castellnou, situat al N del municipi. El terme és recorregut també per la sèquia de Manresa, la qual en rega una petita part. Llevat de l'esmentada Costa de la Vila i el serrat dels Morts i Costa Llisa, als extrems E i W, respectivament, d'aquella, no hi ha cap altre accident orogràfic important. El puig de Sant Francesc o el serrat dels Voluntaris són turons de poca importància, més coneguts per les memòries històriques o tradicionals que evoquen que no pas per llur entitat física. El 1992 es començaren els treballs de recuperació de l'aiguamoll de la Bòbila. Aquesta zona d'aiguamolls va originar al final dels anys cinquanta, quan es posà en funcionament una bòvila que extreia argila en aquest indret.El municipi termeneja al N amb Castellnou de Bages, al NE amb Sallent, al SE amb Sant Fruitós de Bages, al SW-W amb Sant Joan de Vilatorrada i a l'W amb Callús.El terme comprèn, a més de la vila de Santpedor, cap administratiu, el llogaret de Santa Anna de Claret o Claret i les urbanitzacions del Mirador de Montserrat (també dita de Ponç-Grau) i del Serrat de Castellnou, aquesta compartida amb el municipi de Castellnou de Bages. Travessa el terme una carretera local que uneix, d'una banda, la vila de Santpedor amb Manresa i, de l'altra, amb la carretera comarcal C-1411 de Manresa a Berga, ja en el terme de Sant Fruitós de Bages, i amb Navarcles. Una línia regular d'autobusos de la companyia ATSA fa el trajecte entre Manresa-Santpedor i Santa Anna de Claret.

L'economia

L'agricultura i la ramaderiaGairebé tot el territori del municipi és dedicat a l'agricultura. El 1989 les terres conreades comprenien 847 ha, és a dir, el 50,4% de la superfície total del terme. El principal conreu és l'ordi. La vinya, que en altre temps fou important, ha acabat desapareixent. El ferrocarril de Manresa a Berga —avui desaparegut—, amb estació a Santpedor, inaugurada l'any 1883, afavorí en aquell moment una important exportació de vi cap a l'Alt Berguedà.Pel que fa al terreny forestal, és compost per unes 192 ha, amb un estrat arbori dominat pels pins amb una petita resta de l'antic alzinar i alguns roures escadussers. El nombre d'explotacions és de 106, majoritàriament treballades sota règim directe de propietat. Pel que fa a la mecanització, hi ha un total de 8 tractors, 48 motocultors, 8 recol·lectores i 20 vehicles diversos. Com a testimoni de la importància que assoliren les activitats primàries del municipi, cal destacar el Sindicat Agrícola (1915), el qual disposava de celler cooperatiu, molí fariner, parc de maquinària agrícola i caixa rural. El 1968 es creà la Cooperativa Agrícola Ramadera de Santpedor, que és situada a la plaça del Sindicat, des d'on es comercialitza l'ordi. Té secció d'adobs i productes fitosanitaris, economat alimentari i secció de crèdit per als associats.La ramaderia també ocupa un paper important en el sector agro-pecuari del municipi. Hi ha un predomini del bestiar porcí (11 204 caps el 1989), seguit pel bestiar oví (4 011 caps) i el boví (2 419 caps). És destacable el cens d'aviram (1 miler de gallines i 13 milers de pollastres i galls), mentre que la producció cabruna (79 caps) i la cria de conilles mares (724 caps) tenen molta menys transcendència.

La indústria

L'activitat industrial supera àmpliament l'agro-pecuària. La tradició manufacturera es remunta als segles medievals, amb nombrosos obradors de paraires, els quals es constituïren en gremi sota el patronatge de sant Pere al segle XVI i es dotaren d'unes constitucions el 1599. Al segle XVIII, les manufactures de la seda —velers, perxers i passamaners— substituïren la indústria de la llana; més endavant, la del cotó —a escala purament d'obrador familiar— va rellevar les altres, alternant durant la segona meitat del segle darrer amb les fassines d'aiguardent, conseqüència de la gran producció vinícola anterior a la fil·loxera.La manca de corrents importants d'aigua impedí l'establiment de fàbriques a l'hora de la industrialització. Però amb la instal·lació de l'energia elèctrica, es va produir una revifalla de la indústria de teixits de cotó.Actualment, la indústria és l'activitat principal del municipi. L'existència de sòl industrial, la facilitat de comunicacions i la proximitat de Manresa, d'on són originàries algunes de les empreses instal·lades al municipi, han estat factors fonamentals del desenvolupament industrial de la vila. El metall és el sector més desenvolupat, seguit del tèxtil. També es detecten iniciatives en el sector dels plàstics i dels materials de construcció.Les primeres indústries, a manca d'un corrent fluvial a prop per instal·lar-s'hi, s'anaren localitzant al centre del nucli de la vila. A hores d'ara, la majoria de les empreses es troben al llarg de la carretera de Manresa o la de Navarcles o bé al polígon industrial de Santa Anna.La principal empresa del sector del metall és Situbsa, un 50% de la qual pertany al Grup Fiat i el 1991 donava feina a un total de 360 treballadors. La majoria de les empreses del metall es dediquen a la fabricació de peces per a automòbils, com és el cas de l'empresa Metalbages (196 treballadors). Altres empreses del sector són Vilardell Purtí (75 treballadors), Pergametal, Pinter (13 treballadors), Trenz Export, Murostamp i Gabriel Prat.Pel que fa al sector tèxtil, el de més tradició a la vila, cal destacar Brodats Units (70 treballadors), Tèxtil Pérez Franco, Tèxtil Prat Ribera (26 treballadors), Tèxtil Calvet Calvet (14 treballadors) i Joan Ferrer Prat, Industrial Texcams (23 treballadors) i Filatures Ibèriques, que féu suspensió de pagaments el 1993. Pel que fa al sector del plàstic, cal esmentar Plastiamida, Ferran Cerdans, Material Industrial del Poliester, Aplicacions del Plàstic i Indepol. Cal destacar també empreses d'altres sectors, com la Fundació Giga (31 treballadors), la indústria alimentària Conserves Ferrer, l'empresa de materials de construcció Marbres Santpedor, la fàbrica d'estufes Sasac i l'empresa d'arts gràfiques Montaña.

Els serveis

Santpedor celebrava mercat setmanal per privilegi del rei Alfons I. Actualment el dia de mercat és el divendres. Hi ha 5 oficines financeres, 2 caixes (la Caixa i la Caixa d'Estalvis de Manresa) i 3 bancs (Banc Central, Banc Central Hispano-Americà i Banesto). Des del 1980 se celebra la fira de Sant Miquel, el diumenge més proper al dia 29 de setembre, fira multisectorial que omple amb les seves parades els carrers de Santa Maria i Santa Anna, el Carrer Ample i la Plaça Gran. Conjuntament amb la fira es fa des del 1991 la Mostra de Productes Ecològics i Naturals.Amb relació als serveis sanitaris, la vila disposa d'una farmàcia, una residència d'avis (Casal de Sant Josep), el complex assistencial de Santa Maria de Comabella, una llar d'avis i el consultori municipal, a l'edifici de Ca l'Arola. Pel que fa a l'ensenyament hi ha 2 escoles d'ensenyament obligatori, una de pública (Escola Pública Riu d'Or) i una altra de privada (Escola Llissach).

La població

El fogatjament de població ( santpedorencs) del 1365 constata l'existència de 138 famílies; després de la guerra contra Joan II, només n'hi quedaren 50, però l'any 1639 arribaren a 215. El 1857, Santpedor tenia 1 818 h. La població es mantingué en unes xifres similars, inferiors als 2 000 h i amb constants alts i baixos, fins el 1950. A partir d'aquesta data la població creixé com a conseqüència de les onades migratòries vers la vila. La dinamització de l'economia industrial i la proximitat a Manresa són les principals causes de l'atracció d'immigrants. Entre el 1950 i el 1960, el municipi augmentà en 566 h, i entre el 1960 i el 1975 el creixement fou de 795 h. El 1986 s'empadronaren un total de 3 909 h. El 1991 foren censats 4 570 h, xifra que dóna una densitat de població de 272 h/km². Pel que fa a l'estructura d'edats, el 20,3% de la població té menys de 15 anys i el 12,8%, més de 65.

Morfologia urbana

La vila de Santpedor (336 m) —"reina del Pla de Bages", cantada per Verdaguer ( La corona d'espines)— és situada tocant a la capçalera del Pla i equidistant del Llobregat i el Cardener, que formen els costats oriental i occidental respectivament d'aquest sector central del Bages. El nucli antic de la vila és format per un entramat de carrers medievals, sobre el qual s'organitzà, a la manera d'aquells temps, una parcel·lació molt densa. De les portes de les muralles, algunes de les quals encara existeixen — la de Berga, de les Verges i de Sant Francesc—, en sortien diversos camins, que actualment conformen la resta de la trama, en general irregular i dispersa, a excepció d'alguns agrupaments de ciutat jardí que daten dels anys cinquanta i de les darreres construccions d'habitatges en filera. De fet, al nucli antic, encara es conserven edificacions amb les característiques primigènies, és a dir, vinculades a l'ús agrícola i gairebé sempre de caràcter unifamiliar. Només algunes del segle XIX corresponen a un tipus més modern de cases de veïns, són més altes i també tenen una ocupació parcel·lària més important; al sector SW hi ha edificis industrials del mateix segle i, al centre, edificis públics d'interès arquitectònic, com l'església i l'ajuntament. Aquest conjunt, tant per l'extensió com per les característiques, és un dels pocs nuclis antics del Bages —llevat de Manresa— que presenta els trets típics d'una petita ciutat, la qual cosa reflecteix la importància de què gaudí en temps passats.El monument principal és l'església parroquial de Sant Pere, d'estil gòtic tardà, construïda els anys 1596-99, continuada al segle XVIII i novament modificada el 1897. Conserva la portada romànica del temple anterior, amb un timpà i dos capitells atribuïts a l'escultor Arnau Cadell (segle XII) i una imatge gòtica de sant Miquel, d'alabastre. El 1897 es féu la darrera reforma, que, juntament amb l'afegit de la capella del Santíssim, conformen l'església actual, on encara resten el portal i el mur de ponent de l'edifici romànic.La capella de les Santes Espines —venerades des de temps immemorial— tenia un esplèndid retaule de Jaume Padró (1773) i havia estat decorada amb una gran riquesa a la fi del segle passat sota la direcció de l'arquitecte Joan Martorell; disposava també d'unes teles originals de Bartomeu Ribó, recuperades recentment. Al setembre del 1991 les obres de reconstrucció de la rectoria posaren al descobert l'existència d'una necròpoli medieval, que es podria datar entre els anys 850 i 1100; la importància d'aquesta troballa creix en poder-la relacionar amb l'existència d'una església anterior a la romànica coneguda. Completen el repertori monumental l'arruïnat convent de Franciscans, la Plaça Gran, parcialment porticada (on es troba l'ajuntament) i l'ermita de Sant Francesc, al turonet que segons tradició serví de trona al sant d'Assís en el seu incert pelegrinatge per terres catalanes. Aquesta església apareix esmentada l'any 1240. La devoció al sant tingué una gran reviscolada amb l'establiment del convent de franciscans a la vila l'any 1693. Arran de les depredacions de l'any 1936 el retaule renaixentista es va perdre.

Les activitats culturals i el folklore

Santpedor disposa d'algunes associacions i grups destacats en la vida cultural de la vila. Entre d'altres, hom pot destacar el Cercle Artístic de Santpedor, la Coral Escriny (1968), el Grup Sardanista Santpedor, Ràdio Club Auro (1978) o el grup de teatre la Tramolla. Entre els espais d'oci cal mencionar el Centre de l'Esplai de Santpedor i la Sala de Cal Llobet (1991). A l'edifici de Ca l'Arola tenen la seu, a més d'altres serveis socials, l'Escola Municipal de Música de Santpedor, el punt d'informació juvenil Àtic, el Club d'Escacs Santpedor i l'emissora de ràdio municipal, Ràdio Santpedor. Finalment, també és mereixedor d'esment el Grup d'Estudi del Medi i Gestió, que s'encarrega de dur a terme la recuperació de l'aiguamoll de la Bòvila.El nombre de clubs esportius és força significatiu de l'activitat que es practica a la vila. Hom destaca el C. F. Santpedor, el Club Handbol Santpedor, el Club Natació Santpedor, el Club Tennis Santpedor, Santpedor Club Recreatiu, la Societat Ocellaire de Santpedor (1983), la Societat de Caçadors el Timbaler i el Club Petanca Santpedor. El grup Dos per Dos organitza la cursa popular Berga-Santpedor. Pel que fa a les instal·lacions esportives, hom destaca dos importants complexos: d'una banda es troba la zona esportiva del camp de futbol, les pistes de botxes i la pista polisportiva; d'altra banda es troben les piscines, les pistes de tennis, la pista polisportiva i el frontó.El 1972 es començà la publicació de la revista "Santpedor", que es deixà d'editar el 1988. L'ajuntament disposa d'un museu-arxiu històric, amb força documentació local, i cal destacar també la Biblioteca Popular Pare Ignasi Casanovas (1967).La festa major se celebra el segon cap de setmana de juny i des de l'any 1651, el 26 de juliol, és tradicional fer un aplec a l'ermita de Santa Anna de Claret.

Fills il·lustres

Aquesta vila és pàtria de diversos homes il·lustres en el camp de les lletres: Bernat Espinalt i Garcia, autor del curiós Atlante español, geografia descriptiva en tretze volums, editada els anys 1786-89; Anton Vila i Sala (1863-1936), sacerdot arxiver i historiador de la vila, i l'erudit polígraf jesuïta Ignasi Casanovas i Camprubí (1872-1936). Un altre fill il·lustre de la vila és Isidre Llussà i Casanoves (1791-1809), identificat amb el mític Timbaler del Bruc, símbol de la participació dels santpedorencs en la lluita antinapoleònica.També és fill de la vila el jugador de futbol Josep Guardiola, tres vegades campió de lliga amb el seu club, el F. C. Barcelona, de les temporades 1990-91, 1991-92 i 1992-93, campió d'Europa amb el F. C. Barcelona de la temporada 1991-92 i campió olímpic amb la selecció espanyola de futbol als jocs de Barcelona (1992).

Altres indrets del terme

Les restes arqueològiques més antigues d'aquest municipi són les de la necròpoli pre-romana del serrat dels Morts, que es troba uns 3 km al NE de la vila. Es tracta del primer cementiri de cistes medievals estudiat al Bages. Hom recuperà també un altre petit cementiri i restes d'una fortalesa alt-medieval prop del Mas Lluçà, uns 3 km a llevant de la vila. Als afores de la vila, 2 km vers llevant i a tocar de la carretera de Santpedor a la de Manresa-Berga, hi ha el llogaret de Claret, centre de devoció molt concorregut pels santpedorencs i altra gent de la comarca. Al llogaret hi ha dues esglésies, l'una al costat de l'altra: l'esglesiola romànica de Santa Maria i el santuari barroc de Santa Anna, copatrona de Santpedor. La primera, documentada des del segle XI, fou una de les set parròquies filials de la Seu de Manresa. És una construcció d'una sola nau, amb absis, portal adovellat al cantó de migdia i una robusta torre quadrada, datable al segle XII. Mantingué la funció de parròquia fins al segle XV, però continuà tenint el cementiri i les fonts baptismals fins el 1724. El 1979 s'inicià una restauració que li retornà la fisonomia perduda després d'algunes reformes fetes al llarg dels anys. La capella de Santa Anna va ser edificada els anys 1762-69. L'edifici fou aixecat adossat a l'antiga capella de Santa Maria de Claret. És una curiosa simbiosi de la primitiva devoció a Maria que pren força principalment a partir del segle XII, i la segona gran onada de santuaris característica de la religiositat barroca. Hi ha guardada una curiosa imatge del segle XIII.

La història

Pel que fa a les referències documentals, el primer esment del lloc de Riudor data de l'any 937. Una butlla del papa Benet VII, del 978, esmenta el Castelldor. La carta de poblament de Sant Pere d'Or és de la segona meitat del segle XII, atorgada pel rei Alfons el Trobador, en una data incerta del seu regnat, del 1162 al 1196. En aquest document, el monarca instituí el mercat els dilluns i una fira que se celebraria el dia que es triaria de comú acord amb els vilatans. L'any 1082, el comte Ramon Berenguer II havia cedit la meitat dels seus drets alodials al monestir de Sant Benet de Bages; l'altra meitat seria cedida per Jaume II als bisbes de Vic, el 1315. Però, l'any 1400, Santpedor tornà a ser vila reial per voluntat de Martí I, que li concedia, a més, el títol honorífic de carrer de Barcelona.Santpedor, que gaudí del privilegi d'enviar representant a les Corts Catalanes, fou fins a època moderna la segona població del Bages. Les rivalitats i els enfrontaments amb la ciutat de Manresa i els seus veguers van ser freqüents durant l'edat mitjana i els primers segles de la moderna.